LA PARAULA ESPANYA ÉS LA MÉS REPETIDA DELS TELENOTÍCIES DE TV3

dimecres, 12 de desembre del 2007

"El senyor Ferran, que fa l’Espanya gran"

VÍCTOR ALEXANDRE

No sé per què han aixecat tanta polseguera les declaracions de Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, queixant-se d’una suposada “crosta nacionalista catalana” a Catalunya Ràdio i a TV3. Ja fa molts anys que Joan Ferran es dedica a fer aquesta mena de pronunciaments i a exhibir la seva autofòbia sense el més mínim sentit del ridícul. Joan Ferran és un nacionalista espanyol que ja el 25 de maig de 2001 va expressar la seva indignació al Parlament perquè, segons ell, el nom d’Espanya se sentia massa poc a TV3. Com a bon hispanoaddicte, Ferran és d’aquells que pateixen una crisi nerviosa si algú al seu voltant no diu “Espanya” cada deu minuts. Per això, el 8 d’octubre de 2004, també al Parlament, va tornar amb la mateixa cantarella amb expressions pròpies de l’ultradreta espanyola. Deia, el senyor Ferran, que TV3 és “pancatalanista” i “colonialista” i va tornar a lamentar l’“excessiu” nombre de minuts d’emissió que transcorrien sense que se sentís el nom d’Espanya.

Es dóna el cas, però, que en l’estudi que vaig fer sobre aquestes qüestions per al meu llibre “TV3 a traïció” vaig descobrir que la televisió pública catalana, en mans del PSC, no sols ha eradicat el terme “Estat espanyol”, sinó que també ha aconseguit que el nom d’Espanya sigui la paraula més repetida en els telenotícies. En una notícia de tres paràgrafs, per exemple, la diuen quatre cops. Però, és clar, amb això no n’hi ha prou per apaivagar la frisança espanyolista del senyor Ferran, que considera “tendenciosa” una visió catalana de la vida i “normal” una visió espanyola. Conscient que el PSC no té futur en una Catalunya nacionalment desacomplexada, el senyor Ferran veu en cada persona o en cada notícia catalanocèntrica un enemic dels interessos del PSC. No és estrany que retregui a CiU o a ERC la voluntat de fer país a través de TV3. Per al senyor Ferran i per al PSC, el país ja està fet i es diu Espanya i no cal “construir pàtries” perquè la pàtria dels catalans és l’espanyola. I, és clar, uns mitjans de comunicació desinfectats de catalanisme que parteixin d’aquest principi són el model que el Partit Socialista voldria instaurar per frenar l’espectacular creixement de l’independentisme a Catalunya. Al final, tot es resumeix a això: a més Espanya, més PSC. D’aquí que calgui agrair les declaracions del senyor Ferran, per aclaridores. Sense adonar-se’n, ha confessat el problema del seu partit: a més Catalunya, menys PSC.

Informa: ELSINGULARDIGITAL.CAT

Esclata un explosiu amb metralla a la seu d'ERC de València

dijous, 29 de novembre del 2007

Aquesta nit han col·locat un artefacte explosiu contra la seu d'ERC,al carrer de l'Erudit Orellana, de València, que ha esclatat provocant danys de diversa consideració. L'artefacte ha trencat el vidre del pati i l'onada expansiva ha fet malbé els cotxes que hi havia aparcats a la vora. La presència de metralla indica que la intenció dels autors era la de fer el màxim mal possible i el fet que l'hagin fet esclatar sense avisar podria haver provocat danys personals.

El president d'Esquerra-PV i diputat al Congrés, Agustí Cerdà, ha condemnat enèrgicament aquest atemptat i ha declarat que "l'extrema dreta blavera continua emprant l'únic llenguatge que coneix: el de la violència i el terrorisme".

Cerdà ha comentat que "estem farts de tants atacs, de tantes agressions i de tanta violència contra els qui defensem unes determinades idees. Portem des de la transició rebent colps per part d'aquells que no volen que tinguem un país normal, un País Valencià orgullós de les seues arrels catalanes", però ha advertit tot seguit que "atacs com aquest no ens aturaran, al contrari: ens fan més forts per seguir treballant pel nostre país i pels seus ciutadans".

El diputat republicà ha afegit que "espere que el senyor Camps i el PP facen una condemna pública, ells que aparentment tan preocupats estan pel terrorisme”.

Cerdà ha volgut recordar que la violència espanyolista gaudeix d'una estranya impunitat a la ciutat de València. "Fa escasament dos mesos, el Bloc també va patir un atemptat similar", ha retret.

Notícia de NacióDigital.cat

Mutua Madrileña premia el rei amb 750.000 euros pel "seu compromís amb la millora de la societat"

En un any en què la Casa Reial ha estat al centre de diverses polèmiques (crema d'imatges, conflicte diplomàtic amb Veneçuela,...), Mutua Madrileña ha decidit donar una alegria al monarca espanyol i l'ha premiat amb 750.000 euros, la distinció de major dotació econòmica de l'Estat. Joan Carles I ha estat distingit amb el primer premi Mutua Madrileña (que a banda dels diners també consisteix en una escultura de Víctor Ochoa) per la seva "trajectòria i compromís amb la millora de la societat".

El jurat, presidit per José María Ramírez Pomatta, va decidir per unanimitat atorgar el guardó al rei perquè els seus 30 anys de regnat constitueixen "el període més llarg de pau, estabilitat, progrés i cohesió social de la nostra història". El rei rebrà el premi el proper 19 de desembre en un acte solemne a la capital espanyola. El premi de la companyia d'assegurances neix per reconèixer públicament el valor de persones o entitats que amb el seu "inestimable esforç i la seva continuada tasca han contribuït de forma altruista a millorar el món en què vivim", segons la Mutua. "Ells són els que amb la seva trajectòria humana i profesional es fan mereixedors del reconeixement de tots, ja que encarnen i exempleritzen els valors més nobles de l'èsser humà", assegura la companyia en un comunicat.

El monarcà donarà els diners
Els 750.000 euros del premi Mutua Madrilenya constitueixen la distinció més ben remunerada de l'Estat, però el seu primer premiat no ho aprofitarà per incrementar el seu patrimoni (ja immens, d'altra banda). Poc després de fer-se públic el guardó, la Casa Reial va assegurar que el monarca donarà els 750.000 euros al Museo del Prado en entendre que és "el vaixell insígnia del nostre ric i variat patrimoni pictòric i escultòric en el segle XXI".

Vía ElDebat.cat

50 RAONS PER PARTICIPAR EN LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE

dimecres, 28 de novembre del 2007

El proper dissabte 1 de desembre la Plataforma pel Dret a Decidir i més de 150 entitats convoquen a una manifestació a Barcelona per a protestar pel desgavell en la xarxa de rodalies i exigir la gestió de
les nostres infraestructures. A les 17:00 començarà una marxa des de plaça Catalunya fins a l'estació de França.

Hi ha moltes raons per no faltar-hi. Aquí en van només cinquanta:

1. Perquè som una nació i diem prou.
2. Perquè tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures.
3. Perquè hi donen suport més de 150 entitats econòmiques i socials.
4. Perquè som un país modern.
5. Perquè en un país modern el principal aeroport no s'ofega en el caos.
6. Perquè en un país modern l'autopista més important no pot ser un tap cada cap de setmana d'estiu.
7. Perquè en un país modern la capital no es queda a les fosques una setmana.
8. Perquè en un país modern els trens de rodalies no s'aturen tot un mes.
9. Perquè volem continuar essent un país modern.
10. Perquè només quan guanya Catalunya, guanya Catalunya.
11. Perquè és una manifestació per anar-hi en família.
12. Perquè el TGV arriba tard, malament i sense connectar amb Europa.
13. Perquè la xarxa de rodalies és bàsica per a un àrea metropolitana integrada.
14. Perquè si convoquen des d'Unió a Iniciativa és que convoca tothom.
15. Perquè quan la societat civil es mou és obligat acompanyar-la.
16. Perquè el nostre model de país el decidim nosaltres i només nosaltres.
17. Perquè ja n'hi ha prou de pagar impostos que mai no retornen.
18. Perquè exigim la publicació de les balances fiscals.
19. Perquè continua essent cert que tot el que no gestionem nosaltres, es gestiona contra nosaltres.
20. Perquè la Ministra Álvarez ha de plegar.
21. Perquè els catalans sí que "ni partíos ni doblaos".
22. Perquè la llengua castellana mereix que algú dels participants la defensii.
23. Perquè quan es convoca una manifestació amb aquest consens s'hi ha d'anar i prou. No ens podem permetre farols mal plantejats.
24. Perquè els mitjans de comunicació no en parlen però el missatge corre de tota manera.
25. Perquè necessitem lideratge i planificació estratègica. Un país capdavanter no s'improvisa.
26. Perquè els nous catalans d'ara han de saber que els catalans d'ahir i els d'abans d'ahir tenim sang a les venes.
27. Perquè si els ciutadans no es mouen quan cal, la desvinculació política només amaga el passotisme.
28. Perquè no en tenim prou arreglant el que no funciona, volem ser líders i pioners.
29. Perquè, venint de comarques, és l'excusa perfecta per passar un dia a Barcelona.
30. Perquè l'eix mediterrani, que l'Estat ignora, és prioritari per als interessos de Catalunya.
31. Perquè el model radial espanyol, que l'Estat imposa, no respon a les necessitats del país.
32. Perquè som un milió més que fa deu anys i ens calen els recursos per relligar el país.
33. Perquè s'ha acabat el bròquil!
34. Perquè els grans sindicats s'equivoquen amb el seu silenci.
35. Perquè no hi ha victimisme sense víctimes i no s'és víctima quan es planta cara.
36. Perquè el PSC ha d'adonar-se que els seus votants i militants no comparteixen el servilisme al PSOE dels amos del partit.
37. Perquè el PP ha de patir pel que li espera si guanya les eleccions generals.
38. Perquè el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç i el Foment del Treball han de saber que se'ls troba a faltar.
39. Perquè els efectes de la falta d'inversió els patim tots els catalans, vinguem d'on vinguem i pensem com pensem.
40. Perquè l'Espanyol-Barça no es juga fins a les 22:00
41. Perquè volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos.
42. Perquè en un moment de canvi i reptes de competitivitat la inversió és més necessària que mai.
43. Perquè s'ha de caminar una hora al dia
44. Perquè el dèficit inversor dels últims anys no es pot repetir i necessitem prendre el control dels nostres recursos.
45. Perquè en infraestructures, si nosaltres patim nosaltres decidim.
46. Perquè l'aeroport del Prat ha de poder competir en llibertat, sense estar sotmès a interessos centralistes.
47. Perquè no volem un aeroport "low cost" per a un país "low cost".
48. Perquè només recaptant i administrant els nostres impostos garantirem un tracte just en el futur.
49. Perquè tenim dignitat.
50. Perquè som una nació i diem prou. Tantes vegades com calgui.

El proper 1 de desembre a les 17:00, tots a plaça Catalunya!



Informa: XAVIER MARTÍN
Extret de Radio Catalunya.

Vergonyós: Un año de cárcel para dos hinchas de la Real Sociedad que lucieron una bandera de ETA en un partido

dimecres, 14 de novembre del 2007

La Sección Primera de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional condenó a un año de cárcel a los dos seguidores de la Real Sociedad Ander Arabiatorre y Jagoba García, acusados de un delito de enaltecimiento del terrorismo por ondear una bandera con el anagrama de ETA durante un partido de su equipo.

Més a Diario directo

Condena al ex alcalde por retirar una pancarta de ´Agua para todos´

dissabte, 3 de novembre del 2007

La Audiencia revoca la sentencia de una jueza de Mula que absolvía a López y dice que el ex primer edil coaccionó a los concejales del PP La Audiencia Provincial de Murcia ha condenado a quince días de multa con una cuota diaria de quince euros al ex alcalde de Bullas, el socialista José María López Sánchez, por retirar la pancarta con la leyenda 'Agua para todos' que el grupo municipal del Partido Popular había colocado en la ventana de su despacho en el Ayuntamiento, según reza la sentencia.
La sección cuarta de la Audiencia estima así el recurso que había presentado que el letrado del PP de Bullas, Francisco Valdés, contra una sentencia anterior del juzgado de instrucción número uno de Mula que absolvió al ex alcalde. Este juzgado consideró que el primer edil estaba legitimado para entrar en los despachos del grupo municipal "puesto que es al alcalde a quien corresponde dirigir el Gobierno y la Administración municipal, al tratarse los despachos de los grupos políticos dependencias municipales".
El tribunal, al rebocar la sentencia del juzgado muleño, considera que el ex primer edil de Bullas cometió una falta de coacciones cuando cambió la cerradura del despacho de los concejales del grupo municipal del Partido Popular en el consistorio y accedió al interior del mismo para retirar la pancarta.
El ex alcalde de Bullas, que ahora está retirado de la política activa, manifestó a este periódico que no tenía conocimiento de la sentencia y que por tanto no iba a valorarla. Sin embargo, sí destacó que "el fiscal también consideraba que no había delito en mi actuación".

La opinión de Murcia

Avui es compleixen 67 anys de l'assassinat del president del govern de Catalunya

dilluns, 15 d’octubre del 2007

La fatídica matinada d'avui dilluns, 15 d'octubre, es compleixen 67 anys de l'afusellament del president del govern de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, al castell de Montjuïc.
Companys havia estat capturat a l'exili per la Gestapo, la policia nazi alemanya, i lliurat a les autoritats espanyoles a Hendaia, que el van vexar i torturar als calabossos de la Puerta del Sol de Madrid.
Sotmès a una paròdia de judici militar a Barcelona per l'exèrcit d'ocupació, li fou imposada la pena de mort per "rebelió militar".
Com cada any, les institucions i alguns partits polítics commemoraran aquesta data negra de la història de la nostra nació.
Fotos, vídeos i més a Nació Digital.

Posen una bomba a la seu nacional del Bloc, en un atac que el PP no condemna

dijous, 11 d’octubre del 2007

dimecres, 10 octubre de 2007


La seu nacional del Bloc Nacionalista Valencià a València va patir, dimarts, Nou d'Octubre, Diada del País Valencià, un atac amb la instal.lació d'un artefacte explosiu casolà que no va arribar a causar ferits ni danys materials de consideració. L'atac, condemnat per Esquerra Unida i Acció Cultural del País Valencià, encara no ha estat pel PP. La violència contra els demòcrates, doncs, no és tant greu en funció de quina és la ideologia de l'objectiu triat pels terroristes. Fonts de la seu regional del PP a València, preguntades per Tribuna Catalana, afirmen desconèixer l'atemptat i, per tant, no el condemnen.
Seguir llegint a Tribuna Catalana

Cristina Peri Rossi, un cas d'impotència intel·lectual

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Articles
per Víctor Alexandre
diumenge, 07 octubre 2007


És realment divertit veure com els nacionalistes espanyols -nascuts dintre o fora d'Espanya- s'enfilen per les parets quan els toquen els esquemes d'un imperi que s'enfonsa molt més ràpidament que Venècia. És en aquesta línia que s'inscriu la uruguaiana Cristina Peri Rossi, que després de trenta-tres anys vivint a Catalunya té la barra de no parlar català quan hi ha persones gairebé analfabetes, procedents de països immensament pobres, sense cap possibilitat de moure's en ambients intel·lectuals, que en tenen prou amb un any per expressar-se força bé en la nostra llengua. Són gent anònima nascuda al Senegal, al Perú, a l'Equador..., gent que no surt als diaris, que viu en precari i que, sense renunciar a la seva identitat, ha fet seu el país que els ha acollit. Són persones que, a diferència de Peri Rossi, tenen un concepte integrador de la vida, no pas excloent. Hi ha actitud més excloent que viure trenta-tres anys en un país sense dignar-se parlar la seva llengua? "Es que me expreso mejor en castellano", diu Peri Rossi sense ruboritzar-se. Després de trenta-tres anys. A ella li passa amb el català el mateix que a mi em passa amb el japonès. Jo també m'expresso millor en català que en japonès. La veritat és que tindria força gràcia que m'expressés bé en japonès sense parlar-lo mai.

" SOLO NOS FALTABA UNA MORA CATALANISTA" : UNA DONA D'ORIGEN MARROQUÍ VA PERDRE LA FEINA PERQUÈ S'EXPRESSAVA EN CATALÀ A PALMA

dimarts, 28 d’agost del 2007

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé.

Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo —porque hablas raro—, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.
Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità.

L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Martí ha apuntat que, per aquests fets, l'oficina de drets lingüístics de l'OCB ha sol·licitat una reunió amb el delegat del Govern espanyol a les Illes, Ramon Socias, de qui esperen que començarà la pertinent investigació interna a fi de fer justícia i d'evitar que es tornin a produir casos semblants de discriminació lingüística.

"La classe política sempre parla que la integració de les persones estrangeres passa també per l'aprenentatge de la llengua pròpia. És contradictori que per això mateix, per fer servir el català, s'arribi a l'insult. Confiem que el delegat del Govern actuarà en conseqüència, ja que sempre ha demostrat una atenció més gran cap a aquests temes", ha assenyalat Martí.

Informa: DIARI DE BALEARS

Extret de RadioCatalunya.ca

Notícia relacionada:

- LA GUÀRDIA CIVIL ASSETJA UN REGIDOR D' ONDARA PERQUÈ PARLAVA EN VALENCIÀ

CERVESA " SAN MIGUEL" ETIQUETA EN MÉS DE 15 LLENGÜES, PERÒ NO EN CATALÀ

dijous, 5 de juliol del 2007

Un informe realitzat per la Plataforma per la Llengua destaca que l’empresa cervesera, que etiqueta en més de vint llengües, es desmarca de les altres dues grans empreses catalanes, Moritz i Damm, en la venda de productes de gran consum etiquetats en català. Les cerveses etiquetades en català han experimentat un fort increment, passant de només 3 productes l’any 2001 a 36 cerveses a l’actualitat El document Informe sobre la situació del català a les cerveses. Anàlisi dels usos lingüístics en l’etiquetatge de les cerveses distribuïdes a l’àrea metropolitana de Barcelona, 2007 analitza els usos lingüístics en l’etiquetatge de les cerveses, amb l’objectiu d’obtenir una visió aproximativa del comportament lingüístic de determinades empreses en l’etiquetatge.

Segueix a RadioCatalunya.ca

Les grans tabacaleres inciten a fumar els nens africans per a frenar la caiguda de benefici

dimecres, 4 de juliol del 2007

5.07.07 La British American Tobacco (BAT) i la Philip Morris, dues de les majors companyies tabacaleres del planeta, propietàries de marques com Lucky Strike i Pall Mall, han estat acusades de promoure el consum de tabac entre els joves i nens de països en vies de desenvolupament per a impulsar les vendes, que en els últims anys han descendit en països occidentals, segons publica avui el diari britànic The Estafis.
Alguns estats nigerians han demandat a la filial de BAT i Philip Morris en aquest estat africà i els hi exigeixen el pagament dels despeses del tractament de malalties provocades pel tabac, que xifren en prop de 40.000 milions de dòlars (prop de 30.000 milions d'euros).

Segons els advocats nigerians, les companyies inciten al consum de tabac entre els adolescents i nens mitjançant el patrocini de concerts de música pop i esdeveniments esportius i fins i tot reparteixen cigarretes gratis entre els menors. El major increment de fumadors a Nigèria s'ha produït entre els joves, i especialment entre les dones, el nombre de les quals s'ha multiplicat per deu entre 1990 i 2001, segons l'Organització Mundial de la Salut.

Entre les proves que aporten els demandants destaquen documents interns de la BAT i Philip Morris, que, segons ha comprovat The Estafis, recullen temptatives de captar a la població més jove i iniciatives per a plantar cara als intents dels governs de reduir el consum de tabac.

"nous fumadors s'introduïxen en el mercat a una edat molt primerenca: nens entre vuit i nou anys és alguna cosa molt comú, és un dels fragments que recull un document de la BAT del 25 de juliol de 1991 titulat "El mercat del cigar a Nigèria".
En la mateixa línia, un informe de 1981 de TACON, la indústria del tabac a Nigèria, detalla la seva estratègia per a derrotar un Projecte de Llei de la Càmera de Representants que alertava a la població dels perills de fumar: L'estratègia de TACON hauria de ser minimitzar els arguments sanitaris i centrar-se en els econòmics. És la millor tàctica, donat el mal estat de l'economia nigeriana com a conseqüència de la recessió mundial. Cínicament, d’altra banda portaveus de BAT i de Philip Morris neguen les acusacions. Aquests últims asseguren que actualment no venen cigars a Nigèria.

Font: www.magec.info

Extret de Llibertat.cat

Viena i la clau de l'èxit

per Víctor Alexandre
divendres, 29 juny 2007

Viena de Sant CugatHe estat dos cops a l'establiment que Viena va obrir el passat 11 de juny a la plaça Lluís Millet de Sant Cugat i n'he quedat gratament impressionat. Quina llàstima que siguin poques les empreses del seu ram que tinguin uns principis tan ferms com els d'aquesta firma de Sabadell. I és que Viena és una empresa emblemàtica a Catalunya per diferents raons, i totes importants: per la qualitat dels seus productes -el New York Times ha qualificat la seva flauta de pernil ibèric com "probablement el millor entrepà del món"-, per la tria dels edificis històrics on s'allotja i per la selecció del personal que hi treballa. Fixem-nos que es tracta de tres preceptes empresarials que són la base del triomf: el contingut, el continent i el servei. Doncs bé, Viena els compleix tots tres amb escreix perquè va més enllà de la legítima voluntat de negoci de tota cadena de menjar ràpid.Però la raó d'aquest article no és fer una glosa d'uns valors que haurien de ser obvis en el món del comerç, sinó destacar la sensibilitat de Viena com a element indestriable del seu èxit. Em refereixo a la costosa restauració del quasi centenari edifici de Can Maristany -que tothom admira abans d'entrar-hi-, a la música clàssica que sona de fons a l'interior de l'establiment i al fet que totes les persones que atenen el públic, siguin d'on siguin, parlen el català. És així, amb això últim, com Viena, a més de demostrar el seu respecte per la llengua catalana, contribueix a fer-la tan necessària per treballar a Catalunya com pugui ser-ho l'espanyol per treballar a Espanya o el francès per treballar a França. En aquest sentit, s'agraeix que Viena no cometi el gravíssim error de concedir franquícies. Perdria per sempre el control de marca i deixaria de ser tot allò que ara és: una empresa modèlica i compromesa amb el país.

Diari de Sant Cugat , 29/6/2007

Fins i tot Rajoy retreu a Zapatero que hagi enganyat els catalans amb l'Estatut

El líder del Partido Popular, Mariano Rajoy, s'ha mostrat especialment lúcid en els darrers dies. Al debate del Estado de la nación, va retreure a Zapatero que, en el tema estatutari, "ha jugat amb tot i amb tots. Ha enganyat als uns i als altres. Ha decebut a la majoria". Rajoy criticava durament Zapatero per haver impulsat un Estatut que el PP rebutjava i encara rebutja obertament. Tot i això, de manera implícita, amb la frase "ha enganyat als uns i als altres", deixava entreveure que Zapatero s'havia burlat del PP ("als uns"), però també de tots aquells que van confiar en la promesa socialista de respectar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya ("als altres").

Més a Tribuna.cat

EL PRESIDENT DEL CONGRÉS DE DIPUTATS TORNA A IMPEDIR L' ÚS DEL CATALÀ PER "LA REGLA EN VIGOR"

04.07.2007 - 19:21
El portaveu d'Esquerra al Congrés, Agustí Cerdà, va utilitzar el català en el Debate sobre el Estado de la Nación, fet que va comportar que el president del Congrés l'interrompés en aplicar-li "la regla en vigor". Cerdà va poder expressar-se en català durant uns segons ja que Marín, segons les seves pròpies paraules, "estaba manteniendo una conversación de primer orden con la Vicepresidenta", motiu pel qual va decidir que no era necessari interrompre momentàniament Cerdà. Durant el discurs, el dirigent d'Esquerra va lamentar que "seguimos en este parlamento con una ley bloqueda, que no acepta niveles ni introducciones en catalán ni 59 segundos a modo simbólico ni en la web de esta institución". Tot seguit Cerdà va passar al català per lamentar que "sembla mentida que Espanya segueixi veient la diferència cultural com una nosa", a més de reiterar que "sembla mentida que encara es pensin que parlem català per molestar".

Llegir més a RadioCatalunya.ca

Les llistes parcialment obertes i prohibir les inauguracions en precampanya, propostes per a la nova llei electoral

dijous, 28 de juny del 2007

Redacció
El Govern presenta avui al Parlament un informe elaborat per un grup d'experts per preparar la nova llei electoral. La proposta més destacada de l'informe, encarregat pel departament de Governació, que lidera Joan Puigcercós, és desbloquejar l'actual sistema de llistes tancades i passar a un sistema de llistes parcialment obertes que permeti els electors escollir les seves preferències a l'hora de votar una candidatura, amb independència de l'ordre en què els candidats apareguin a les llistes. L'informe, elaborat per Josep Maria Colomer, Agustí Bosch, Joan Botella, Jaume Magre, Josep Maria Reniu i Jordi Sauret, aposta per ampliar a set les circumscripcions electorals d'acord amb el nombre de vegueries, que s'han d'implantar amb la nova organització territorial.

Més a elDebat.cat

Com afectaria la independència de Kosovo a Catalunya?

dimarts, 26 de juny del 2007

dimarts, 26 juny de 2007

S'acosten unes setmanes crucials per al futur de Kosovo. Els Estats Units i Rússia ja tenen en marxa tots els mecanismes diplomàtics a l'abast per determinar-ne l'avenir. D'una banda, Washington vol aplicar el pla dissenyat per l'enviat especial de l'ONU Martti Ahtisaari, que preveu la independència del país de majoria albanesa (90%), així com un reconeixement reforçat de la minoria sèrbia i dels seus temples religiosos. De l'altra, Moscou pretén aturar qualsevol solució que no tingui el vist-i-plau del Govern serbi, i adverteix que, si cal, utilitzarà el dret de veto al Consell de Seguretat.

Seguir llegint a Tribuna.cat

CENSURA FRANQUISTA A FRANKFURT

"Censura franquista a Frankfurt"

VÍCTOR ALEXANDRE

Qui ens havia de dir que 32 anys després de la mort de Franco, amb un govern format per lluitadors antifranquistes i d’esquerres, assistiríem a un fet escandalós només propi d’aquell règim. No ens ho podia dir ningú, és clar, perquè ningú no podia sospitar el grau de baixesa moral a què són capaces d’arribar determinades persones quan tasten una engruna de poder. Ara ja ho hem vist. Ara ja hem vist que els mateixos que es vanten d’haver-se esgargamellat cridant “llibertat d’expressió!” en el concert de Raimon al campus de l’Autònoma, el 30 d’octubre de 1974, són els mateixos que avui tapen les boques dels nostres cantautors a la Fira de Frankfurt. Així és com Joan Ollé, responsable de l’espectacle inaugural que tindrà lloc el proper 9 d’octubre, ha gosat censurar dues cançons que havien d’interpretar Biel Majoral i Marina Rossell: Jo sóc català, un poema patriòtic que el mallorquí Pere Català va deixar inacabat per tal que fóssim nosaltres els qui ho féssim, i Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. L’argument del censor? Doncs que les cançons escollides per Majoral i Rossell “no s’ajusten al paisatge que volem mostrar”. “No volem cançons reivindicatives”, ha afegit l’autòcrata. I és que el paisatge que l’espanyolisme català d’esquerres vol mostrar ha de ser glamurós, tan glamurós com els modelets de María Teresa Fernández de la Vega. Per això han dissenyat una imatge de Catalunya que s’assembli al paisatge idíl•lic que el príncep Grigori Potemkin preparava a Caterina de Rússia quan viatjava pel país, la imatge d’una Catalunya cofoia, ufanosa i feliç que no té res a envejar a la d’Adam i Eva al Paradís. Em sembla que la nostra classe política no s’adona de la gravetat dels fets. Deu ser que els troba normals. Deu trobar normal que el govern digui als cantautors què poden cantar i què no, deu trobar normal que un comissari polític vetlli perquè no es digui que Catalunya és una nació subordinada, deu trobar normal que un govern que es diu “catalanista i d’esquerres” prohibeixi el text d’un poeta i dramaturg represaliat pel franquisme, deu trobar normal que l’himne nacional de Catalunya sigui prohibit com si fóssim al 1960. Només unes preguntes: No hi té res a dir, Esquerra Republicana com a partit de govern responsable de Cultura? N’és conscient del lloc escandalós en què la deixen aquests fets, si no desautoritza immediatament Joan Ollé? I què hi diuen CiU i ICV? Com pensen justificar el seu silenci còmplice? Ho responia Raimon a l’Autònoma: “de vegades la pau tanca les boques i lliga les mans”.

Informa: VICTORALEXANDRE.CAT

LA FRUSTRACIÓ DEL JUGADOR D' HOQUEI PATINS CATALÀ QUE ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL MÓN AMB ESPANYA

dilluns, 25 de juny del 2007

Ni moments d’alegria al Prat, ni rues multitudinàries, ni rebudes institucionals a la plaça de Sant Jaume, ni portades als diaris, ni res de res. Han guanyat un títol mundial, però ningú se n’ha assabentat. La selecció espanyola d’hoquei patins, formada pràcticament per jugadors catalans, s’ha proclamat campiona del món aquest cap de setmana a Suïssa. La repercussió, però, ha sigut nul·la, tant a Espanya com a Catalunya. Un contrast brutal amb la repercussió que va tenir la victòria de Catalunya al Mundial B de Macau. Ni Espanya els espera, ni l’afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida amb una samarreta forana. La psicologia del jugador d’hoquei patins català que acaba d’alçar la copa, doncs, és contradictòria. D'una banda, s'ha proclamat campió del món; de l'altra, veu com el seu entorn més immediat no vibra amb la mateixa intensitat que quan Catalunya va retornar de Macau. El país té una gran afició per l'hoquei patins, però no per això vol dir que qualsevol victòria dels jugadors catalans sigui festejada amb la mateixa intensitat. L'afecció catalana vol animar la selecció catalana. L'afecció espanyola, tal i com s'ha comprovat, és inexistent. Espanya, com a tal, no juga a hoquei. Pot ser que jugui a futbol o a bàsquet, però no a hoquei. Per tant, no té sentit l'existència d'una selecció espanyola d'hoquei patins, si no és per motius polítics. La diplomàcia espanyola, però, no es cansa de repetir, una vegada i una altra, que política i esport no s'han de barrejar. En vista dels resultats d'aquest cap de setmana, és als polítics catalans als que correspon la tasca de solucionar el problema, clarament constatable, que afecta directament la psicologia dels esportistes catalans. El jugador no acaba de tenir la culpa d'haver de defensar una o altra samarreta. Molts dels que la setmana passada es van veure obligats a defensar la samarreta espanyola, de bon grat defensarien la catalana, si poguessin.

LA SELECCIÓ D' EUSKADI, A VENEÇUELA

La selecció d'Euskadi després de gairebé set dècades va tornar a sortir del seu país per jugar un amistós. Aquest cop, el rival fou Veneçula. Els bascos, amb un gran joc d'equip, van aconseguir la victòria en un emocionant partit que va acabar 3 a 4. Abans de l'encontre, els jugadors van sortir al camp amb dues banderes amb lletres negres sobre fons blanc: "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" La selecció d'Euskadi va reclamar dijous passat la seva oficialitat. La selecció basca es va enfrontar amb la selecció veneçolana al país llatí. Els bascos feia quasi set dècades que no sortien a competir fora de les seves fronteres. De fet, la selecció d'Euskadi va ser fundada l'any 1915 i des d'aquesta data tan sols jugà dos cops fora de casa: durant la Guerra Civil espanyola va jugar com a convidada la Lliga Mexicana, i la va guanyar, amb 13 victòries, un empat i una derrota. L'any 1938 va jugar un amistós contra Cuba a La Havana i des d'aleshores no jugava lluny de la seva gent. El to va ser absolutament reivindicatiu. "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" eren les dues pancartes que els membres de la selecció van desplegar abans d'iniciar el partit. La ciutat de San Cristóbal va poder veure el sentiment de país de jugadors de la talla com el porter de l'Espanyol Gorka, el lateral del València Del Horno i el jugador de l'Athletic Etxeberria. El combinat dirigit per Mikel Etxarri i José Ángel Iríbar es va imposar per 3 a 4. Precisament, Etxeberria, en dues ocasions, i els seus companys Aduriz i Gabilondo, van ser els autors dels gols. Sens dubte, aquest partit ha estat una passa endavant de la selecció d'Euskadi cap al seu reconeixement. Com a mínim, per l'important ressò mediàtic que ha suposat.

Informa: TRIBUNA..CAT I DIRECTE.CAT

QUI SERÀ CAPAÇ D' ANUL.LAR LES SUBVENCIONS I ELS PRIVILEGIS A "LA VANGUARDIA" ?

diumenge, 24 de juny del 2007

24.06.2007 - 10:32
"La Vamguardia"
HÉCTOR LÓPEZ BOFILL
Héctor López Bofill ( http://in.directe.cat/hector-lopez) Professor de dret constitucional i escriptor
En una de les seves cartes, el gran escriptor i autor de la novel·la Incerta glòria, Joan Sales, ja insinuava que si el diari dels catalanets escrit en castellà no existís, Catalunya faria temps que seria una nació sobirana. En efecte, la gran contradicció del nostre país sempre ha estat el ressò que La Vanguardia, d'expressió castellana i de mentalitat regionalitzadora, ha tingut entre les classes mitjanes catalanistes. I aquesta contradicció encara s'agreuja més quan els successius governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, han subvencionat generosament el diari en qüestió per bé que incompleixi manifestament el principal criteri que hauria de ser motiu de subvenció: l'ús i promoció de la llengua catalana. Plantejar la retirada dels ajuts directes o indirectes (com les subscripcions oficials) al mitjà del Conde de Godó sempre ha estat motiu de pressions brutals i de cessaments fulminants, com en el que el primer tripartit li va costar el càrrec al coratjós Miquel Sellarès. En l'actual Govern d'Entesa aquestes tensions han arribat al paroxisme amb les tèrboles causes del conflicte suscitat fa uns mesos entre el redactor de La Vanguardia, Jordi Barbeta, i el cap de l'Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, en què el primer acusava el segon de greus pressions per part del Govern de la Generalitat contra l'esmentat mitjà, quan ja s'havia concertat una subvenció multimilionària, precisament des de Presidència, a favor del diari suposadament agreujat. És a dir que, després de treure tacada, el redactor de La Vanguardia encara s'hi va rabejar humiliant el personal de la Generalitat. És clar que, tal com pinten les coses, aquest conflicte podria ser només un primer intercanvi de floret si des de les diverses àrees de la Generalitat (i sobretot des de la Secretaria de Comunicació de la Conselleria de Cultura dominada per ERC) es talla de soca-rel aquest finançament espuri del diari més engreixat a costa del contribuent català sense cap dels mèrits que el sistema públic demana (això sense comptar amb la qüestió ideològica, a les antípodes de la construcció d'un sistema de comunicació propi i català que un partit independentista com ERC hauria de defensar). Alguns ja donaríem per justificat el Govern d'Entesa en termes nacionals si els responsables de les diverses àrees es posessin ferms davant dels embats del Grup Godó; això seria un gran salt endavant en la construcció de factors de poders d'obediència catalana i d'orientació sobiranista. Perquè, la gràcia del tema és la dependència que La Vanguardia té d'aquests mitjans de finançament públic. En tractar-se d'un mastodont en plena decadència de la premsa escrita, i de ser víctima d'un sistema de gestió escleròtic més propi del funcionariat que del lliure mercat, els beneficis del diari són, en gran part, tributaris dels regals que cada any ha concedit el Govern de la Generalitat. Quin sinistre teixit 'interessos impedeix que es faci d'una vegada el pas d'anul·lar aquests privilegis?

Informa: IN.DIRECTA.CAT

EXCLUSIVA: El gol de la victòria

divendres, 22 de juny del 2007

divendres, 22 juny de 2007


Tribuna Catalana ofereix en exclusiva als seus lectors un fragment del partit Catalunya-Espanya a la Copa del Món de futbol sala, celebrada a la República de Yakutia, a Rússia, i del qual encara no se n'han publicat imatges al nostre país.
Es tracta d'un fragment crucial, el del darrer gol del matx, quan, a pocs segons del final, Catalunya estableix el definitiu 5-3. Així es culminava el que ja d'entrada era un marcador històric, amb el nom de Catalunya al costat del d'Espanya. Una clarificació que durant els dies de campionat es va repetir en cartells, màstils, hotels i autocars, i que suposa una normalitat tan sana com cara de veure.

Veure vídeo del 5 a 3
També el 4 a 3

NO ÉS UN CONTE DE CIÈNCIA FICCIÓ: ELS MOSSOS MULTEN UN CAMIÓ PER DUR DOCUMENTS EN CATALÀ !

22.06.2007 - 05:50

Un camioner de l’empresa Transports Flix, especialitzada en mercaderies perilloses, va ser multat la setmana passada per un agent del cos dels Mossos d’Esquadra de Trànsit per portar una documentació escrita en català. A la butlleta de denúncia s’especifica que el motiu de la sanció és l’ús “d’una llengua no oficial al país d’origen, Espanya”, en el polèmic document. El responsable de l’empresa de transports, Armando Andrés, va denunciar ahir a l’AVUI aquest cas i va mostrar la seva “sorpresa” pels motius de la sanció, que no va dubtar a titllar de “surrealista”. “En molts anys d’experiència, ja sigui com a camioner o dirigint ara l’empresa –explica Armando–, n’he vist de molts colors, però això s’aparta dels paràmetres terrenals”.

Més a Radiocatalunya.ca

El líder de los Legionarios de Cristo, a juicio por pederastia

dijous, 21 de juny del 2007

19/06/2007

Un juzgado mexicano ha citado por primera vez ante la justicia civil al fundador de los Legionarios de Cristo, Marcial Maciel, para que responda sobre multitud de preguntas en torno a numerosos delitos de pederastia y abusos sexuales de los que se acusa a él y otros muchos miembros de esta agrupación ultraconservadora de la Iglesia católica. Según sus acusadores, “los actos de pederastia de Maciel han impregnado toda la organización", hasta una "tercera generación de legionarios".

Més a El Plural.com

La ONU considera a Cuba un ejemplo para el mundo por la prioridad que brinda a la salud, educación y el bienestar

00:51h. del Jueves, 21 de junio.
Xinhua
La subsecretaria general adjunta de las Naciones Unidas (ONU), Anna K. Tibaijuka, elogió el martes el apoyo de Cuba a los proyectos sociales que promueve esa organización como parte de las Metas del Milenio.
Tibaijuka, originaria de Tanzania, concluyó ayer una visita a Cuba que, dijo, sirvió para aprender sobre la ejecución de obras de beneficio popular y trazar planes de cooperación con otros países.
La funcionaria, directora ejecutiva del Programa de la ONU para los Asentamientos Humanos (UN-HABITAT) y el vicecanciller cubano Abelardo Moreno se reunieron a La Habana para analizar el cumplimiento cubano con las Metas del Milenio.
La diplomática tanzana dijo que Cuba sigue siendo un ejemplo para el mundo, por la prioridad que su gobierno brinda a la salud, la educación y el bienestar general de la población.
Tibaijuka, también Directora de la Oficina de la ONU en Nairobi, Kenya, consideró que Cuba tiene logros sociales que puede compartir con otras naciones en desarrollo.
Tibaijuka aseguró que su visita contribuye a fortalecer la cooperación ya existente entre Cuba y ONU-HABITAT.
"Cuba es un país gran conocedor de temas de desarrollo sostenible y queremos ver cómo compartimos sus experiencias e ideas con el resto de los países en desarrollo", agregó.

Seguir llegint a La República.es

Els pioners en derrotar Espanya ja són a casa

dimecres, 20 juny de 2007


La selecció catalana de futbol sala ha aterrat aquest matí a l'aeroport del Prat, procedent de Moscou, després d'haver participat a la Copa del Món de Futbol Sala. A la rebuda hi han assistit Ignasi Doñate, Director General de Projecció Internacional d'Organitzacions Catalanes de la Generalitat [a la imatge], Jordi Eduardo, en representació de la Secretaria General de l'Esport, i Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes.


La selecció que dirigeix Juan Antonio Fernández s'ha convertit en la primera que disputa un partit oficial contra una selecció espanyola, l'11 de juny, derrotant-la per 5 a 3. El tècnic català, en declaracions a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, admet l'emoció que va rodejar aquell partit i tot el torneig en general: "quan surts de Catalunya i pots representar el teu país oficialment, et sents un privilegiat, sents que estàs fent una de les coses més importants de la teva vida". Fernández, a més, destaca la normalitat amb què s'ha vist a Rússiala presència de la selecció catalana: "els mitjans de comunicació s'han interessat molt per la nostra realitat i han parlat d'un fet comparable a la presència d'Escòcia i Galles en altres esports; és a dir, completament normal. Entenen que un país amb govern, institucions i federacions pròpies té dret a tenir la seva selecció".
Catalunya ha acabat el torneig en una meritòria sisena posició, un lloc que el seleccionador català considera "molt positiu, perquè ens serveix per preparar el Mundial de la pròxima tardor a l'Argentina. Tot i que la majoria dels nostres jugadors debutaven en un esdeveniment internacional, han donat una molt bona imatge. Som optimistes". El Mundial de futbol sala que organitza l'Associació Mundial tindrà lloc a l'Argentina entre el 31 d'agost i el 10 de setembre. Catalunya hi competirà enquadrada en el Grup B, amb Paraguai,Equador i Itàlia.

ANB assegura que 77 regidors han renunciat al càrrec en municipis on el vot nul va ser majoritari

L'esquerra abertzale havia reivindicat que els regidors electes d'aquells municipis on el vot nul fos l'opció majoritària renunciessin al càrrec i la crida hauria estat força efectiva perquè, segons dades d'Acció Nacionalista Basca (ANB), 77 regidors de 31 municipis diferents no han pres possessió de l'acta d'edil. Els regidors que han renunciat al càrrec pertanyen a tots els partits excepte al PP o a la seva marca navarresa, UPN. Les dades d'ANB, que no coincideixen amb les del PNB, assenyalen que no han pres possessió del càrrec 26 regidors del PNB, 11 d'EA, 15 d'Aralar-EB, 12 independents, 12 de Nafarroa Bai i 1 del PSE-EE.
Les dades suposen "un avançament significatiu en el respecte de la voluntat dels ciutadans", va destacar aquest dimecres Arantxa Urkaregi, portaveu d'ANB, que no va esmentar les presumptes amenaces i pressions que han rebut, per part de simpatitzants de l'esquerra abertzale, els regidors que han renunciat a l'acta. ANB va aconseguir 437 regidors a Euskadi i Navarra el passat 27 de maig, tot i que la meitat de les seves llistes havien estat il·legalitzades. Així, en municipis importants com Ondarroa i Mendexa, on la llista d'ANB no havia estat acceptada i el vot nul hi ha arrassat, els consistoris no s'han constituït.
C&E de el Debat.cat

El cònsol alemany a Barcelona renya La Vanguardia

La croada de La Vanguardia perquè autors residents a Catalunya que escriuen en espanyol formessin part de la delegació oficial de Frankfurt 2007 ha rebut una important desacreditació des de la pròpia base. A La Vanguardia se li ha vist el llautó en l'intent d'emmascarar l'espanyolisme més autàrquic sota una pàtina de cosmopolitisme mal entès. El mateix cònsol general de la República Federal d'Alemanya a Barcelona, Wolf Daerr, ha escrit expressament una carta al director queixant-se de la manipulació que està practicant el periòdic amb les informacions referents a la Fira del Llibre de Frankfurt d'enguany.

Seguir llegint a Tribuna.cat

Cremen 8 senyeres a la Plaça del Prim de Reus

dimarts, 19 de juny del 2007

Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de la plaça de Prim de Reus van ser cremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració del títol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol. Diversos individus, alguns d'ells menors d'edat, es van enfilar als fanals per cremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre la gent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns dels manifestants lluien banderes franquistes ( a la imatge) i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes i bufandes merengues; amb tot no es té constància a hores d'ara de cap mena d'agressió física per part d'aquests incontrolats.Segons a pogut saber pobleviu.cat, diversos ciutadans a títol individual han intentar contactar amb l'Ajuntament reusenc per saber-ne el seu parer, i els motius per els quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, així com la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim. De moment totes aquestes peticions han estat desateses per l'alcalde Lluís MIquel Pérez.Els fets ha provocat una reacció en cadena de mails i de quixes de les entitats locals, per ara ja hi ha prevista la queixa forma del Casal Despertaferro!, que ha demanat explicacions dels fets i expressa el seu major rebuig, en nom de totes les entitats que representa, i que estudia presentar denúncia en cas que l'Ajuntament reusenc no ho faci, per evitar que el tema quedi oblidat.

Continuar llegint a Pobleviu.cat

Si parlem d'exclusions, referim-nos a la música

divendres, 15 de juny del 2007

divendres, 15 juny de 2007

Encara ressona el soroll de vestidures esquinçades a les honorables redaccions cosmopolites del progressisme mal entès perquè els 101 de Frankfurt escriuen en català. L'article de torn d'El País no podia deixar de citar una frase de Marsé que amb la típica fina ironia, aprofitava per barrejar literatura catalana i barretina, literalment, a banda de traspuar un to de suficiència insultant envers la delegació que representarà honorablement la nostra cultura a Frankfurt.

Bé, doncs, parlem de música. I de festivals. Barcelona acull, en menys de dos mesos, tres grans festivals: Primavera Sound, Sònar i Summercase. En tots tres certàmens hi actuen bandes catalanes o valencianes que s'expressen... en castellà (o anglès). Són els Cercas, Vila-Matas i Zafones de la música. Grups com Astrud, Miqui Puig y el Conjunto Eléctrico, Facto Delafé, Raül Moya y el trio Miniña oEstrategia lo capto.

El cronista il·lús ha suposat que si rastrejava les pàgines d'El País trobaria un esmolat article conyeta d'El País sobre el provincianisme de la gran família del rock espanyol, que té por de mostrar la diversitat lingüística fins i tot als festivals barcelonins. No ha tingut sort: el
diari de Prisa contempla només la possibilitat que el català sigui excloent, mai el castellà. Cap intel·lectual per la tolerància s'ha mullat tampoc en favor dels Obrint Pas, Xavier Baró, Mishima, Joan Miquel Oliver, Mazoni o Gertrudis: tots ells canten en català i tenen novetats discogràfiques notables, però ningú no els ha convidat als principals festivals de la capital del país.

Es dirà que la delegació catalana a Frankfurt és pública, mentre que els Sònars, Primaveras, etcètera són afers privats. Analitzem doncs els ajuts que reben de l'administració i potser descobrirem que sí que són privats: privats d'amplitud de mires lingüístiques.
Notícies relacionades:

L'espanyolisme dóna la nota a la Franja

dijous, 14 de juny del 2007

(Esta notícia és de fa temps, me l'ha passat Fernando i és interessant)

26.05.07 El president de l'entitat Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) fou enxampat la matinada de divendres per la policia local de Fraga (Baix Cinca) enganxant adhesius amb el lema "Fraga Catalana". Curiosament, aquesta entitat es significa per la seva denúncia del suposat "pancatalanisme" a la Franja de Ponent i per promoure mobilitzacions i actes vandàlics en contra de les entitats que treballen per a la normalització de la llengua catalana.
La matinada de divendres, tal com consta en la nota emesa des de la policial local fragatina, es va sorprendre a Ángel Hernández enganxat adhesius independentistes en aquesta població. Segons ha afirmant, amb aquesta acció pretenia posar damunt la taula el "pancatalanisme" que es promou a la Franja, especialment a través del Casal Jaume I vinculat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i que al seu parer, havien obviat els diferents candidats a l'alcaldia. Especialment, recrimina el paper de la candidatura Alternativa Cívica (ALCiVi), encapçalada per l'anterior alcalde de Fraga i que aplega al teixit associatiu fragatí en defensa de la llengua catalana. El fet ha passat a mans de la junta electoral en tant que va ser sorprès enganxant adhesius damunt dels cartells electorals de diferents partits.
Ángel Hernández, conegut per les seves vinculacions amb l'extrema dreta com per exemple el Grup d'Acció Valencianista (GAV), ha aprofitat també per recriminar l'incompliment de l'ordenança cívica d'aquesta població, una qüestió que de ben segur que l'afectarà en aquest cas destapat per la policia local. Amb aquesta manera de fer, tal com ha declarat, pretenia que l'Ajuntament actués en contra de les entitats catalanistes de la Franja a cop de multa, després de veure com les darreres setmanes havien proliferat adhesius de la Plataforma per la Llengua.
El més estrafolari del cas, és el fet que al llarg de les darreres setmanes hagués iniciat una campanya als mitjans de comunicació, tot aportant fotografies, demanant l'actuació municipal davant de l'aparició dels mateixos adhesius, d'impressió pròpia, que portava al damunt al moment de ser identificat.

C&E de Llibertat.cat
També la podeu trobar a:
Tribuna.cat
Directe.cat

Gabilondo

Molts l'haureu vist, però lo que diu Gabilondo incomode a més d'un:

FUTBOL SALA A L' INFERN COMUNISTA: ELS NACIONALISTES ESPANYOLS ENSENYEN EL LLAUTÓ

" Futbol sala a l'infern comunista"
MIQUEL PAIROLÍ.

Sembla mentida que un partit de futbol sala jugat a Sibèria pugui provocar tanta coïssor. Però els nacionalistes espanyols tenen la pell fina, molt irritable i, en els últims temps, permanentment envermellida, com la camiseta de la seva selecció. No deu ser una cosa tan ferma i indestructible la unitat d'Espanya si un partit de futbol sala jugat a Sibèria sembla que la faci trontollar. Per apaivagar la irritació fan servir la pomada de l'humor.
Miren de prendre-s'ho a broma, però que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola, amb himnes, banderes i tot el protocol, els molesta d'allò més. Si, a sobre, guanya la catalana, en els últims minuts i remuntant un 1-3 en contra, l'emprenyament és doble. El Mundo va destinar a Sibèria un enviat especial per cobrir l'esdeveniment i, en l'edició d'ahir, dedicava mitja portada, amb foto i tot, al nefast partidet. Sota un titular característic de la casa, «Cataluña consigue enfrentarse por primera vez a España ante la pasividad del gobierno» –tot és culpa de l'infame Zapatero–, publicava un text que reproduïm en versió original perquè no perdi gens de sabor ni de color:
«Con Benny Hill o Alfredo Landa de entrenadores, todo habría tenido más lógica en el grotesco partido inaugural del mundialito oficioso de fútbol sala que ayer enfrentó, por primera vez en la historia, a una selección catalana y una española con himnos y banderas en la región más grande e inaccesible del planeta. En el más allá de Eurasia, en un lugar surcado por el Lena (río que dio apodo a Lenin) y que fue gulag estalinista, se escenificó un duelo de contornos tan irreales como los de esta región del tamaño de Argentina.» Antològic. És evident que un partit entre Catalunya i Espanya només es podia desenvolupar en un lloc més marcià que terraqüi –«en el más allá de Eurasia»– i a sobre marcat pel mal, exgulag estalinista i origen del motiu del sinistre Lenin. Un lloc si fa no fa com l'infern. Un «mundialito oficioso» a l'infern. I per això hi fan anar un enviat especial. Com ensenyen el llautó, aquests nacionalistes espanyols!

Informa: EL PUNT

Vet televisiu a les imatges d’un Sarkozy begut

Torna el control polític sobre les imatges comprometedores. Els col·laboradors del president francès han imposat el vet televisiu sobre uns instants en que es pot veure Nicolas Sarkozy en baixa forma, després d’un intercanvi de paraules amb el president de Rússia, Vladimir Putin, durant la passada cimera del G-8. Cap ni una de les televisions franceses han retransmès les imatges, difoses per Internet gràcies a una cadena belga.
Continuar llegint i vídeo a El debat.cat

Sobre el Catlunya 5 - Espanya 3

dimecres, 13 de juny del 2007

Sigui com sigui ha estat un gran èxit per Catalunya, pett qui peti. Com recordaran els nostres lectors--o com segurament no recordaran--quan es va crear aquesta nova federació de futbol sala ens va semblar que a bodes ens convidaven. I així ha estat. Catalunya ha de fricar el nas a tot arreu encara que sigui un federació de jugar a bales. Si alguna hora hi ha una reunificació de les federacions--no té perquè ser així--aleshores Catalunya tindrà alguna carta a jugar. Si no hi som no existim.Queda clar.
La gran importància d´aquesta participació es medeix per l' emprenyament del nazionalisme espanyol, especialment el PP que no ha tingut més que paraules insultants. Els espanyols es creuen que Catalunya és una possessió seva. Doncs no, senyors, nosaltres volem ser un poble lliure con tots i no esclaus d´Espanya encara que ho hàgim de reivindicar a Rússia. Els sentiments no es compren ni amb tot l´or de Moscou.

Llegir l'article sencer a Radio Catalunya

Una fotografía de EFE para seguir mintiendo sobre venezuela

dimarts, 12 de juny del 2007

El gobierno invita a los estudiantes opositores a hablar en el parlamento y la
prensa dice que fueron detenidos.


Seguir llegint.
Extret de la web de Pascual Serrano.

Evo Morales anulará sueldo vitalicio para ex presidentes

The Associated Press

El presidente Evo Morales anunció que enviará un proyecto de ley al Congreso para suprimir el sueldo vitalicio que cobran varios ex presidentes, con el propósito de ahorrar dineros del estado.
"Algunos ex presidentes si fueran pobrecitos tal vez podríamos pensar, (pero) son millonarios y todavía reciben sueldo vitalicio. No hay sentimiento por la patria", dijo el mandatario el lunes en la noche durante la presentación de un libro sobre el primer año de su gobierno del escritor español Francisco Pineda.
"Robaron y violaron los derechos humanos y de paso tienen un sueldo vitalicio. Cuando acabe mi gestión no quiero ningún salario vitalicio", agregó.
El mandatario solicitó a los legisladores presentes en la ceremonia celebrada en el Palacio de Gobierno, celeridad para aprobar una enmienda a la ley que otorga a los ex presidentes y ex vice-presidentes un sueldo mensual equivalente a la de un senador que alcanza a poco más de 2.500 dólares.
Morales se redujo el sueldo a la mitad, unos 2.000 dólares, en una de sus primeras medidas cuando asumió el gobierno en enero de 2006 y obligó a que legisladores y otros altos funcionarios del estado también recortaran su remuneración.

Copiat i enganxat de: El Nuevo Herald

Para la Junta Electoral no es relevante que haya más votos que votantes

dimarts, 5 de juny del 2007

Cuando aún conservamos en la retina el pucherazo electoral de Inzurza, resulta que en Cádiz ha ocurrido un caso curioso, donde se ha visto envuelta IU.
En las pasadas elecciones municipales, el Partido Popular (PP) logró mayoría absoluta en la capital, e IU obtuvo un concejal, aunque estuvo a punto de conseguir otro que, por sólo 4 votos, fue a parar al PP.
No obstante, se observaron irregularidades en dos mesas electorales, donde se contabilizaron 46 votos más que votantes, e IU presentó un recurso ante la Junta Electoral para anular los resultados de esas mesas, o bien que se repitiesen las votaciones en ambas. Pues bien, el juez ha desestimado el recurso con el argumento de que elector y votante son términos diferentes. El dato objetivo de la existencia de 46 votos fantasmas no es relevante para Su Señoría. ¡Viva la democracia!
Como la decisión del juez, llama un poco la atención, me he molestado en consultar el Diccionario español, el cual dice lo siguiente:
Elector : Que elige o puede elegir. Sinónimo de elector: votante, compromisario.Votante: Que vota, que emite un voto. Sinónimo de votante: elector, compromisario.
¡Menuda cloaca! (eso lo digo yo)
Si estos fraudes legalizados (dentro del fraude que son las elecciones de la burguesía), suceden en Cádiz no me puedo imaginar lo que ocurrirá en ciudades como Madrid o Barcelona, o los compadreos que se darán aquí, allá y acullá. ¿Cuántos diputados y senadores disfrutarán de escaño, dietas y un sueldazo a pesar de que en la mesa en la que salieron electos existieran más votos que votantes? Se admiten apuestas.
Que este régimen, que manipula sus propias pantomimas electorales, envíe o exija observadores internacionales cada vez que hay elecciones de Venezuela, es- como decía la canción del cubano Carlos Puebla- “cosa de risa”.
Fuente: Artículo de Intu Tumaini para Kaos en la Red

Copiat i enganxat de:www.nodo50.org