Avui es compleixen 67 anys de l'assassinat del president del govern de Catalunya

La fatídica matinada d'avui dilluns, 15 d'octubre, es compleixen 67 anys de l'afusellament del president del govern de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, al castell de Montjuïc.
Companys havia estat capturat a l'exili per la Gestapo, la policia nazi alemanya, i lliurat a les autoritats espanyoles a Hendaia, que el van vexar i torturar als calabossos de la Puerta del Sol de Madrid.
Sotmès a una paròdia de judici militar a Barcelona per l'exèrcit d'ocupació, li fou imposada la pena de mort per "rebelió militar".
Com cada any, les institucions i alguns partits polítics commemoraran aquesta data negra de la història de la nostra nació.

Fotos, vídeos i més a Nació Digital.

Posen una bomba a la seu nacional del Bloc, en un atac que el PP no condemna

dimecres, 10 octubre de 2007

La seu nacional del Bloc Nacionalista Valencià a València va patir, dimarts, Nou d'Octubre, Diada del País Valencià, un atac amb la instal.lació d'un artefacte explosiu casolà que no va arribar a causar ferits ni danys materials de consideració. L'atac, condemnat per Esquerra Unida i Acció Cultural del País Valencià, encara no ha estat pel PP. La violència contra els demòcrates, doncs, no és tant greu en funció de quina és la ideologia de l'objectiu triat pels terroristes. Fonts de la seu regional del PP a València, preguntades per Tribuna Catalana, afirmen desconèixer l'atemptat i, per tant, no el condemnen.

Seguir llegint a Tribuna Catalana

Cristina Peri Rossi, un cas d'impotència intel·lectual

Articles
per Víctor Alexandre
diumenge, 07 octubre 2007

És realment divertit veure com els nacionalistes espanyols -nascuts dintre o fora d'Espanya- s'enfilen per les parets quan els toquen els esquemes d'un imperi que s'enfonsa molt més ràpidament que Venècia. És en aquesta línia que s'inscriu la uruguaiana Cristina Peri Rossi, que després de trenta-tres anys vivint a Catalunya té la barra de no parlar català quan hi ha persones gairebé analfabetes, procedents de països immensament pobres, sense cap possibilitat de moure's en ambients intel·lectuals, que en tenen prou amb un any per expressar-se força bé en la nostra llengua. Són gent anònima nascuda al Senegal, al Perú, a l'Equador..., gent que no surt als diaris, que viu en precari i que, sense renunciar a la seva identitat, ha fet seu el país que els ha acollit. Són persones que, a diferència de Peri Rossi, tenen un concepte integrador de la vida, no pas excloent. Hi ha actitud més excloent que viure trenta-tres anys en un país sense dignar-se parlar la seva llengua? "Es que me expreso mejor en castellano", diu Peri Rossi sense ruboritzar-se. Després de trenta-tres anys. A ella li passa amb el català el mateix que a mi em passa amb el japonès. Jo també m'expresso millor en català que en japonès. La veritat és que tindria força gràcia que m'expressés bé en japonès sense parlar-lo mai.

Segueix