Redacció
El Govern presenta avui al Parlament un informe elaborat per un grup d'experts per preparar la nova llei electoral. La proposta més destacada de l'informe, encarregat pel departament de Governació, que lidera Joan Puigcercós, és desbloquejar l'actual sistema de llistes tancades i passar a un sistema de llistes parcialment obertes que permeti els electors escollir les seves preferències a l'hora de votar una candidatura, amb independència de l'ordre en què els candidats apareguin a les llistes. L'informe, elaborat per Josep Maria Colomer, Agustí Bosch, Joan Botella, Jaume Magre, Josep Maria Reniu i Jordi Sauret, aposta per ampliar a set les circumscripcions electorals d'acord amb el nombre de vegueries, que s'han d'implantar amb la nova organització territorial.
Més a elDebat.cat
Les llistes parcialment obertes i prohibir les inauguracions en precampanya, propostes per a la nova llei electoral
Com afectaria la independència de Kosovo a Catalunya?
dimarts, 26 juny de 2007
S'acosten unes setmanes crucials per al futur de Kosovo. Els Estats Units i Rússia ja tenen en marxa tots els mecanismes diplomàtics a l'abast per determinar-ne l'avenir. D'una banda, Washington vol aplicar el pla dissenyat per l'enviat especial de l'ONU Martti Ahtisaari, que preveu la independència del país de majoria albanesa (90%), així com un reconeixement reforçat de la minoria sèrbia i dels seus temples religiosos. De l'altra, Moscou pretén aturar qualsevol solució que no tingui el vist-i-plau del Govern serbi, i adverteix que, si cal, utilitzarà el dret de veto al Consell de Seguretat.
Seguir llegint a Tribuna.cat
CENSURA FRANQUISTA A FRANKFURT
"Censura franquista a Frankfurt"
VÍCTOR ALEXANDRE
Qui ens havia de dir que 32 anys després de la mort de Franco, amb un govern format per lluitadors antifranquistes i d’esquerres, assistiríem a un fet escandalós només propi d’aquell règim. No ens ho podia dir ningú, és clar, perquè ningú no podia sospitar el grau de baixesa moral a què són capaces d’arribar determinades persones quan tasten una engruna de poder. Ara ja ho hem vist. Ara ja hem vist que els mateixos que es vanten d’haver-se esgargamellat cridant “llibertat d’expressió!” en el concert de Raimon al campus de l’Autònoma, el 30 d’octubre de 1974, són els mateixos que avui tapen les boques dels nostres cantautors a la Fira de Frankfurt. Així és com Joan Ollé, responsable de l’espectacle inaugural que tindrà lloc el proper 9 d’octubre, ha gosat censurar dues cançons que havien d’interpretar Biel Majoral i Marina Rossell: Jo sóc català, un poema patriòtic que el mallorquí Pere Català va deixar inacabat per tal que fóssim nosaltres els qui ho féssim, i Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. L’argument del censor? Doncs que les cançons escollides per Majoral i Rossell “no s’ajusten al paisatge que volem mostrar”. “No volem cançons reivindicatives”, ha afegit l’autòcrata. I és que el paisatge que l’espanyolisme català d’esquerres vol mostrar ha de ser glamurós, tan glamurós com els modelets de María Teresa Fernández de la Vega. Per això han dissenyat una imatge de Catalunya que s’assembli al paisatge idíl•lic que el príncep Grigori Potemkin preparava a Caterina de Rússia quan viatjava pel país, la imatge d’una Catalunya cofoia, ufanosa i feliç que no té res a envejar a la d’Adam i Eva al Paradís. Em sembla que la nostra classe política no s’adona de la gravetat dels fets. Deu ser que els troba normals. Deu trobar normal que el govern digui als cantautors què poden cantar i què no, deu trobar normal que un comissari polític vetlli perquè no es digui que Catalunya és una nació subordinada, deu trobar normal que un govern que es diu “catalanista i d’esquerres” prohibeixi el text d’un poeta i dramaturg represaliat pel franquisme, deu trobar normal que l’himne nacional de Catalunya sigui prohibit com si fóssim al 1960. Només unes preguntes: No hi té res a dir, Esquerra Republicana com a partit de govern responsable de Cultura? N’és conscient del lloc escandalós en què la deixen aquests fets, si no desautoritza immediatament Joan Ollé? I què hi diuen CiU i ICV? Com pensen justificar el seu silenci còmplice? Ho responia Raimon a l’Autònoma: “de vegades la pau tanca les boques i lliga les mans”.
Informa: VICTORALEXANDRE.CAT
LA FRUSTRACIÓ DEL JUGADOR D' HOQUEI PATINS CATALÀ QUE ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL MÓN AMB ESPANYA
Ni moments d’alegria al Prat, ni rues multitudinàries, ni rebudes institucionals a la plaça de Sant Jaume, ni portades als diaris, ni res de res. Han guanyat un títol mundial, però ningú se n’ha assabentat. La selecció espanyola d’hoquei patins, formada pràcticament per jugadors catalans, s’ha proclamat campiona del món aquest cap de setmana a Suïssa. La repercussió, però, ha sigut nul·la, tant a Espanya com a Catalunya. Un contrast brutal amb la repercussió que va tenir la victòria de Catalunya al Mundial B de Macau. Ni Espanya els espera, ni l’afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida amb una samarreta forana. La psicologia del jugador d’hoquei patins català que acaba d’alçar la copa, doncs, és contradictòria. D'una banda, s'ha proclamat campió del món; de l'altra, veu com el seu entorn més immediat no vibra amb la mateixa intensitat que quan Catalunya va retornar de Macau. El país té una gran afició per l'hoquei patins, però no per això vol dir que qualsevol victòria dels jugadors catalans sigui festejada amb la mateixa intensitat. L'afecció catalana vol animar la selecció catalana. L'afecció espanyola, tal i com s'ha comprovat, és inexistent. Espanya, com a tal, no juga a hoquei. Pot ser que jugui a futbol o a bàsquet, però no a hoquei. Per tant, no té sentit l'existència d'una selecció espanyola d'hoquei patins, si no és per motius polítics. La diplomàcia espanyola, però, no es cansa de repetir, una vegada i una altra, que política i esport no s'han de barrejar. En vista dels resultats d'aquest cap de setmana, és als polítics catalans als que correspon la tasca de solucionar el problema, clarament constatable, que afecta directament la psicologia dels esportistes catalans. El jugador no acaba de tenir la culpa d'haver de defensar una o altra samarreta. Molts dels que la setmana passada es van veure obligats a defensar la samarreta espanyola, de bon grat defensarien la catalana, si poguessin.
LA SELECCIÓ D' EUSKADI, A VENEÇUELA
La selecció d'Euskadi després de gairebé set dècades va tornar a sortir del seu país per jugar un amistós. Aquest cop, el rival fou Veneçula. Els bascos, amb un gran joc d'equip, van aconseguir la victòria en un emocionant partit que va acabar 3 a 4. Abans de l'encontre, els jugadors van sortir al camp amb dues banderes amb lletres negres sobre fons blanc: "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" La selecció d'Euskadi va reclamar dijous passat la seva oficialitat. La selecció basca es va enfrontar amb la selecció veneçolana al país llatí. Els bascos feia quasi set dècades que no sortien a competir fora de les seves fronteres. De fet, la selecció d'Euskadi va ser fundada l'any 1915 i des d'aquesta data tan sols jugà dos cops fora de casa: durant la Guerra Civil espanyola va jugar com a convidada la Lliga Mexicana, i la va guanyar, amb 13 victòries, un empat i una derrota. L'any 1938 va jugar un amistós contra Cuba a La Havana i des d'aleshores no jugava lluny de la seva gent. El to va ser absolutament reivindicatiu. "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" eren les dues pancartes que els membres de la selecció van desplegar abans d'iniciar el partit. La ciutat de San Cristóbal va poder veure el sentiment de país de jugadors de la talla com el porter de l'Espanyol Gorka, el lateral del València Del Horno i el jugador de l'Athletic Etxeberria. El combinat dirigit per Mikel Etxarri i José Ángel Iríbar es va imposar per 3 a 4. Precisament, Etxeberria, en dues ocasions, i els seus companys Aduriz i Gabilondo, van ser els autors dels gols. Sens dubte, aquest partit ha estat una passa endavant de la selecció d'Euskadi cap al seu reconeixement. Com a mínim, per l'important ressò mediàtic que ha suposat.
Informa: TRIBUNA..CAT I DIRECTE.CAT
QUI SERÀ CAPAÇ D' ANUL.LAR LES SUBVENCIONS I ELS PRIVILEGIS A "LA VANGUARDIA" ?
24.06.2007 - 10:32
"La Vamguardia"
HÉCTOR LÓPEZ BOFILL
Héctor López Bofill ( http://in.directe.cat/hector-lopez) Professor de dret constitucional i escriptor
En una de les seves cartes, el gran escriptor i autor de la novel·la Incerta glòria, Joan Sales, ja insinuava que si el diari dels catalanets escrit en castellà no existís, Catalunya faria temps que seria una nació sobirana. En efecte, la gran contradicció del nostre país sempre ha estat el ressò que La Vanguardia, d'expressió castellana i de mentalitat regionalitzadora, ha tingut entre les classes mitjanes catalanistes. I aquesta contradicció encara s'agreuja més quan els successius governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, han subvencionat generosament el diari en qüestió per bé que incompleixi manifestament el principal criteri que hauria de ser motiu de subvenció: l'ús i promoció de la llengua catalana. Plantejar la retirada dels ajuts directes o indirectes (com les subscripcions oficials) al mitjà del Conde de Godó sempre ha estat motiu de pressions brutals i de cessaments fulminants, com en el que el primer tripartit li va costar el càrrec al coratjós Miquel Sellarès. En l'actual Govern d'Entesa aquestes tensions han arribat al paroxisme amb les tèrboles causes del conflicte suscitat fa uns mesos entre el redactor de La Vanguardia, Jordi Barbeta, i el cap de l'Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, en què el primer acusava el segon de greus pressions per part del Govern de la Generalitat contra l'esmentat mitjà, quan ja s'havia concertat una subvenció multimilionària, precisament des de Presidència, a favor del diari suposadament agreujat. És a dir que, després de treure tacada, el redactor de La Vanguardia encara s'hi va rabejar humiliant el personal de la Generalitat. És clar que, tal com pinten les coses, aquest conflicte podria ser només un primer intercanvi de floret si des de les diverses àrees de la Generalitat (i sobretot des de la Secretaria de Comunicació de la Conselleria de Cultura dominada per ERC) es talla de soca-rel aquest finançament espuri del diari més engreixat a costa del contribuent català sense cap dels mèrits que el sistema públic demana (això sense comptar amb la qüestió ideològica, a les antípodes de la construcció d'un sistema de comunicació propi i català que un partit independentista com ERC hauria de defensar). Alguns ja donaríem per justificat el Govern d'Entesa en termes nacionals si els responsables de les diverses àrees es posessin ferms davant dels embats del Grup Godó; això seria un gran salt endavant en la construcció de factors de poders d'obediència catalana i d'orientació sobiranista. Perquè, la gràcia del tema és la dependència que La Vanguardia té d'aquests mitjans de finançament públic. En tractar-se d'un mastodont en plena decadència de la premsa escrita, i de ser víctima d'un sistema de gestió escleròtic més propi del funcionariat que del lliure mercat, els beneficis del diari són, en gran part, tributaris dels regals que cada any ha concedit el Govern de la Generalitat. Quin sinistre teixit 'interessos impedeix que es faci d'una vegada el pas d'anul·lar aquests privilegis?
Informa: IN.DIRECTA.CAT
EXCLUSIVA: El gol de la victòria
divendres, 22 juny de 2007
Tribuna Catalana ofereix en exclusiva als seus lectors un fragment del partit Catalunya-Espanya a la Copa del Món de futbol sala, celebrada a la República de Yakutia, a Rússia, i del qual encara no se n'han publicat imatges al nostre país.
Es tracta d'un fragment crucial, el del darrer gol del matx, quan, a pocs segons del final, Catalunya estableix el definitiu 5-3. Així es culminava el que ja d'entrada era un marcador històric, amb el nom de Catalunya al costat del d'Espanya. Una clarificació que durant els dies de campionat es va repetir en cartells, màstils, hotels i autocars, i que suposa una normalitat tan sana com cara de veure.
Veure vídeo del 5 a 3
També el 4 a 3
NO ÉS UN CONTE DE CIÈNCIA FICCIÓ: ELS MOSSOS MULTEN UN CAMIÓ PER DUR DOCUMENTS EN CATALÀ !
22.06.2007 - 05:50
Un camioner de l’empresa Transports Flix, especialitzada en mercaderies perilloses, va ser multat la setmana passada per un agent del cos dels Mossos d’Esquadra de Trànsit per portar una documentació escrita en català. A la butlleta de denúncia s’especifica que el motiu de la sanció és l’ús “d’una llengua no oficial al país d’origen, Espanya”, en el polèmic document. El responsable de l’empresa de transports, Armando Andrés, va denunciar ahir a l’AVUI aquest cas i va mostrar la seva “sorpresa” pels motius de la sanció, que no va dubtar a titllar de “surrealista”. “En molts anys d’experiència, ja sigui com a camioner o dirigint ara l’empresa –explica Armando–, n’he vist de molts colors, però això s’aparta dels paràmetres terrenals”.
Més a Radiocatalunya.ca
El líder de los Legionarios de Cristo, a juicio por pederastia
19/06/2007
Un juzgado mexicano ha citado por primera vez ante la justicia civil al fundador de los Legionarios de Cristo, Marcial Maciel, para que responda sobre multitud de preguntas en torno a numerosos delitos de pederastia y abusos sexuales de los que se acusa a él y otros muchos miembros de esta agrupación ultraconservadora de la Iglesia católica. Según sus acusadores, “los actos de pederastia de Maciel han impregnado toda la organización", hasta una "tercera generación de legionarios".
Més a El Plural.com
La ONU considera a Cuba un ejemplo para el mundo por la prioridad que brinda a la salud, educación y el bienestar
00:51h. del Jueves, 21 de junio.
Xinhua
La subsecretaria general adjunta de las Naciones Unidas (ONU), Anna K. Tibaijuka, elogió el martes el apoyo de Cuba a los proyectos sociales que promueve esa organización como parte de las Metas del Milenio.
Tibaijuka, originaria de Tanzania, concluyó ayer una visita a Cuba que, dijo, sirvió para aprender sobre la ejecución de obras de beneficio popular y trazar planes de cooperación con otros países.
La funcionaria, directora ejecutiva del Programa de la ONU para los Asentamientos Humanos (UN-HABITAT) y el vicecanciller cubano Abelardo Moreno se reunieron a La Habana para analizar el cumplimiento cubano con las Metas del Milenio.
La diplomática tanzana dijo que Cuba sigue siendo un ejemplo para el mundo, por la prioridad que su gobierno brinda a la salud, la educación y el bienestar general de la población.
Tibaijuka, también Directora de la Oficina de la ONU en Nairobi, Kenya, consideró que Cuba tiene logros sociales que puede compartir con otras naciones en desarrollo.
Tibaijuka aseguró que su visita contribuye a fortalecer la cooperación ya existente entre Cuba y ONU-HABITAT.
"Cuba es un país gran conocedor de temas de desarrollo sostenible y queremos ver cómo compartimos sus experiencias e ideas con el resto de los países en desarrollo", agregó.
Seguir llegint a La República.es
Els pioners en derrotar Espanya ja són a casa
La selecció catalana de futbol sala ha aterrat aquest matí a l'aeroport del Prat, procedent de Moscou, després d'haver participat a la Copa del Món de Futbol Sala. A la rebuda hi han assistit Ignasi Doñate, Director General de Projecció Internacional d'Organitzacions Catalanes de la Generalitat [a la imatge], Jordi Eduardo, en representació de la Secretaria General de l'Esport, i Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes.
La selecció que dirigeix Juan Antonio Fernández s'ha convertit en la primera que disputa un partit oficial contra una selecció espanyola, l'11 de juny, derrotant-la per 5 a 3. El tècnic català, en declaracions a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, admet l'emoció que va rodejar aquell partit i tot el torneig en general: "quan surts de Catalunya i pots representar el teu país oficialment, et sents un privilegiat, sents que estàs fent una de les coses més importants de la teva vida". Fernández, a més, destaca la normalitat amb què s'ha vist a Rússiala presència de la selecció catalana: "els mitjans de comunicació s'han interessat molt per la nostra realitat i han parlat d'un fet comparable a la presència d'Escòcia i Galles en altres esports; és a dir, completament normal. Entenen que un país amb govern, institucions i federacions pròpies té dret a tenir la seva selecció".
Catalunya ha acabat el torneig en una meritòria sisena posició, un lloc que el seleccionador català considera "molt positiu, perquè ens serveix per preparar el Mundial de la pròxima tardor a l'Argentina. Tot i que la majoria dels nostres jugadors debutaven en un esdeveniment internacional, han donat una molt bona imatge. Som optimistes". El Mundial de futbol sala que organitza l'Associació Mundial tindrà lloc a l'Argentina entre el 31 d'agost i el 10 de setembre. Catalunya hi competirà enquadrada en el Grup B, amb Paraguai,Equador i Itàlia.
ANB assegura que 77 regidors han renunciat al càrrec en municipis on el vot nul va ser majoritari
L'esquerra abertzale havia reivindicat que els regidors electes d'aquells municipis on el vot nul fos l'opció majoritària renunciessin al càrrec i la crida hauria estat força efectiva perquè, segons dades d'Acció Nacionalista Basca (ANB), 77 regidors de 31 municipis diferents no han pres possessió de l'acta d'edil. Els regidors que han renunciat al càrrec pertanyen a tots els partits excepte al PP o a la seva marca navarresa, UPN. Les dades d'ANB, que no coincideixen amb les del PNB, assenyalen que no han pres possessió del càrrec 26 regidors del PNB, 11 d'EA, 15 d'Aralar-EB, 12 independents, 12 de Nafarroa Bai i 1 del PSE-EE.
Les dades suposen "un avançament significatiu en el respecte de la voluntat dels ciutadans", va destacar aquest dimecres Arantxa Urkaregi, portaveu d'ANB, que no va esmentar les presumptes amenaces i pressions que han rebut, per part de simpatitzants de l'esquerra abertzale, els regidors que han renunciat a l'acta. ANB va aconseguir 437 regidors a Euskadi i Navarra el passat 27 de maig, tot i que la meitat de les seves llistes havien estat il·legalitzades. Així, en municipis importants com Ondarroa i Mendexa, on la llista d'ANB no havia estat acceptada i el vot nul hi ha arrassat, els consistoris no s'han constituït.
C&E de el Debat.cat
El cònsol alemany a Barcelona renya La Vanguardia
La croada de La Vanguardia perquè autors residents a Catalunya que escriuen en espanyol formessin part de la delegació oficial de Frankfurt 2007 ha rebut una important desacreditació des de la pròpia base. A La Vanguardia se li ha vist el llautó en l'intent d'emmascarar l'espanyolisme més autàrquic sota una pàtina de cosmopolitisme mal entès. El mateix cònsol general de la República Federal d'Alemanya a Barcelona, Wolf Daerr, ha escrit expressament una carta al director queixant-se de la manipulació que està practicant el periòdic amb les informacions referents a la Fira del Llibre de Frankfurt d'enguany.
Seguir llegint a Tribuna.cat
Cremen 8 senyeres a la Plaça del Prim de Reus
Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de la plaça de Prim de Reus van ser cremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració del títol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol. Diversos individus, alguns d'ells menors d'edat, es van enfilar als fanals per cremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre la gent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns dels manifestants lluien banderes franquistes ( a la imatge) i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes i bufandes merengues; amb tot no es té constància a hores d'ara de cap mena d'agressió física per part d'aquests incontrolats.Segons a pogut saber pobleviu.cat, diversos ciutadans a títol individual han intentar contactar amb l'Ajuntament reusenc per saber-ne el seu parer, i els motius per els quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, així com la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim. De moment totes aquestes peticions han estat desateses per l'alcalde Lluís MIquel Pérez.Els fets ha provocat una reacció en cadena de mails i de quixes de les entitats locals, per ara ja hi ha prevista la queixa forma del Casal Despertaferro!, que ha demanat explicacions dels fets i expressa el seu major rebuig, en nom de totes les entitats que representa, i que estudia presentar denúncia en cas que l'Ajuntament reusenc no ho faci, per evitar que el tema quedi oblidat.
Continuar llegint a Pobleviu.cat
Si parlem d'exclusions, referim-nos a la música
Encara ressona el soroll de vestidures esquinçades a les honorables redaccions cosmopolites del progressisme mal entès perquè els 101 de Frankfurt escriuen en català. L'article de torn d'El País no podia deixar de citar una frase de Marsé que amb la típica fina ironia, aprofitava per barrejar literatura catalana i barretina, literalment, a banda de traspuar un to de suficiència insultant envers la delegació que representarà honorablement la nostra cultura a Frankfurt.
Bé, doncs, parlem de música. I de festivals. Barcelona acull, en menys de dos mesos, tres grans festivals: Primavera Sound, Sònar i Summercase. En tots tres certàmens hi actuen bandes catalanes o valencianes que s'expressen... en castellà (o anglès). Són els Cercas, Vila-Matas i Zafones de la música. Grups com Astrud, Miqui Puig y el Conjunto Eléctrico, Facto Delafé, Raül Moya y el trio Miniña oEstrategia lo capto.
El cronista il·lús ha suposat que si rastrejava les pàgines d'El País trobaria un esmolat article conyeta d'El País sobre el provincianisme de la gran família del rock espanyol, que té por de mostrar la diversitat lingüística fins i tot als festivals barcelonins. No ha tingut sort: el
diari de Prisa contempla només la possibilitat que el català sigui excloent, mai el castellà. Cap intel·lectual per la tolerància s'ha mullat tampoc en favor dels Obrint Pas, Xavier Baró, Mishima, Joan Miquel Oliver, Mazoni o Gertrudis: tots ells canten en català i tenen novetats discogràfiques notables, però ningú no els ha convidat als principals festivals de la capital del país.
Es dirà que la delegació catalana a Frankfurt és pública, mentre que els Sònars, Primaveras, etcètera són afers privats. Analitzem doncs els ajuts que reben de l'administració i potser descobrirem que sí que són privats: privats d'amplitud de mires lingüístiques.
L'espanyolisme dóna la nota a la Franja
(Esta notícia és de fa temps, me l'ha passat Fernando i és interessant)
26.05.07 El president de l'entitat Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) fou enxampat la matinada de divendres per la policia local de Fraga (Baix Cinca) enganxant adhesius amb el lema "Fraga Catalana". Curiosament, aquesta entitat es significa per la seva denúncia del suposat "pancatalanisme" a la Franja de Ponent i per promoure mobilitzacions i actes vandàlics en contra de les entitats que treballen per a la normalització de la llengua catalana.
La matinada de divendres, tal com consta en la nota emesa des de la policial local fragatina, es va sorprendre a Ángel Hernández enganxat adhesius independentistes en aquesta població. Segons ha afirmant, amb aquesta acció pretenia posar damunt la taula el "pancatalanisme" que es promou a la Franja, especialment a través del Casal Jaume I vinculat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i que al seu parer, havien obviat els diferents candidats a l'alcaldia. Especialment, recrimina el paper de la candidatura Alternativa Cívica (ALCiVi), encapçalada per l'anterior alcalde de Fraga i que aplega al teixit associatiu fragatí en defensa de la llengua catalana. El fet ha passat a mans de la junta electoral en tant que va ser sorprès enganxant adhesius damunt dels cartells electorals de diferents partits.
Ángel Hernández, conegut per les seves vinculacions amb l'extrema dreta com per exemple el Grup d'Acció Valencianista (GAV), ha aprofitat també per recriminar l'incompliment de l'ordenança cívica d'aquesta població, una qüestió que de ben segur que l'afectarà en aquest cas destapat per la policia local. Amb aquesta manera de fer, tal com ha declarat, pretenia que l'Ajuntament actués en contra de les entitats catalanistes de la Franja a cop de multa, després de veure com les darreres setmanes havien proliferat adhesius de la Plataforma per la Llengua.
El més estrafolari del cas, és el fet que al llarg de les darreres setmanes hagués iniciat una campanya als mitjans de comunicació, tot aportant fotografies, demanant l'actuació municipal davant de l'aparició dels mateixos adhesius, d'impressió pròpia, que portava al damunt al moment de ser identificat.
C&E de Llibertat.cat
També la podeu trobar a:
Tribuna.cat
Directe.cat
FUTBOL SALA A L' INFERN COMUNISTA: ELS NACIONALISTES ESPANYOLS ENSENYEN EL LLAUTÓ
" Futbol sala a l'infern comunista"
MIQUEL PAIROLÍ.
Sembla mentida que un partit de futbol sala jugat a Sibèria pugui provocar tanta coïssor. Però els nacionalistes espanyols tenen la pell fina, molt irritable i, en els últims temps, permanentment envermellida, com la camiseta de la seva selecció. No deu ser una cosa tan ferma i indestructible la unitat d'Espanya si un partit de futbol sala jugat a Sibèria sembla que la faci trontollar. Per apaivagar la irritació fan servir la pomada de l'humor.
Miren de prendre-s'ho a broma, però que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola, amb himnes, banderes i tot el protocol, els molesta d'allò més. Si, a sobre, guanya la catalana, en els últims minuts i remuntant un 1-3 en contra, l'emprenyament és doble. El Mundo va destinar a Sibèria un enviat especial per cobrir l'esdeveniment i, en l'edició d'ahir, dedicava mitja portada, amb foto i tot, al nefast partidet. Sota un titular característic de la casa, «Cataluña consigue enfrentarse por primera vez a España ante la pasividad del gobierno» –tot és culpa de l'infame Zapatero–, publicava un text que reproduïm en versió original perquè no perdi gens de sabor ni de color:
«Con Benny Hill o Alfredo Landa de entrenadores, todo habría tenido más lógica en el grotesco partido inaugural del mundialito oficioso de fútbol sala que ayer enfrentó, por primera vez en la historia, a una selección catalana y una española con himnos y banderas en la región más grande e inaccesible del planeta. En el más allá de Eurasia, en un lugar surcado por el Lena (río que dio apodo a Lenin) y que fue gulag estalinista, se escenificó un duelo de contornos tan irreales como los de esta región del tamaño de Argentina.» Antològic. És evident que un partit entre Catalunya i Espanya només es podia desenvolupar en un lloc més marcià que terraqüi –«en el más allá de Eurasia»– i a sobre marcat pel mal, exgulag estalinista i origen del motiu del sinistre Lenin. Un lloc si fa no fa com l'infern. Un «mundialito oficioso» a l'infern. I per això hi fan anar un enviat especial. Com ensenyen el llautó, aquests nacionalistes espanyols!
Informa: EL PUNT
Vet televisiu a les imatges d’un Sarkozy begut
Sobre el Catlunya 5 - Espanya 3
Sigui com sigui ha estat un gran èxit per Catalunya, pett qui peti. Com recordaran els nostres lectors--o com segurament no recordaran--quan es va crear aquesta nova federació de futbol sala ens va semblar que a bodes ens convidaven. I així ha estat. Catalunya ha de fricar el nas a tot arreu encara que sigui un federació de jugar a bales. Si alguna hora hi ha una reunificació de les federacions--no té perquè ser així--aleshores Catalunya tindrà alguna carta a jugar. Si no hi som no existim.Queda clar.
La gran importància d´aquesta participació es medeix per l' emprenyament del nazionalisme espanyol, especialment el PP que no ha tingut més que paraules insultants. Els espanyols es creuen que Catalunya és una possessió seva. Doncs no, senyors, nosaltres volem ser un poble lliure con tots i no esclaus d´Espanya encara que ho hàgim de reivindicar a Rússia. Els sentiments no es compren ni amb tot l´or de Moscou.
Llegir l'article sencer a Radio Catalunya
Una fotografía de EFE para seguir mintiendo sobre venezuela
El gobierno invita a los estudiantes opositores a hablar en el parlamento y la
prensa dice que fueron detenidos.
Seguir llegint.
Extret de la web de Pascual Serrano.
Evo Morales anulará sueldo vitalicio para ex presidentes
The Associated Press
El presidente Evo Morales anunció que enviará un proyecto de ley al Congreso para suprimir el sueldo vitalicio que cobran varios ex presidentes, con el propósito de ahorrar dineros del estado.
"Algunos ex presidentes si fueran pobrecitos tal vez podríamos pensar, (pero) son millonarios y todavía reciben sueldo vitalicio. No hay sentimiento por la patria", dijo el mandatario el lunes en la noche durante la presentación de un libro sobre el primer año de su gobierno del escritor español Francisco Pineda.
"Robaron y violaron los derechos humanos y de paso tienen un sueldo vitalicio. Cuando acabe mi gestión no quiero ningún salario vitalicio", agregó.
El mandatario solicitó a los legisladores presentes en la ceremonia celebrada en el Palacio de Gobierno, celeridad para aprobar una enmienda a la ley que otorga a los ex presidentes y ex vice-presidentes un sueldo mensual equivalente a la de un senador que alcanza a poco más de 2.500 dólares.
Morales se redujo el sueldo a la mitad, unos 2.000 dólares, en una de sus primeras medidas cuando asumió el gobierno en enero de 2006 y obligó a que legisladores y otros altos funcionarios del estado también recortaran su remuneración.
Copiat i enganxat de: El Nuevo Herald
Para la Junta Electoral no es relevante que haya más votos que votantes
Cuando aún conservamos en la retina el pucherazo electoral de Inzurza, resulta que en Cádiz ha ocurrido un caso curioso, donde se ha visto envuelta IU.
En las pasadas elecciones municipales, el Partido Popular (PP) logró mayoría absoluta en la capital, e IU obtuvo un concejal, aunque estuvo a punto de conseguir otro que, por sólo 4 votos, fue a parar al PP.
No obstante, se observaron irregularidades en dos mesas electorales, donde se contabilizaron 46 votos más que votantes, e IU presentó un recurso ante la Junta Electoral para anular los resultados de esas mesas, o bien que se repitiesen las votaciones en ambas. Pues bien, el juez ha desestimado el recurso con el argumento de que elector y votante son términos diferentes. El dato objetivo de la existencia de 46 votos fantasmas no es relevante para Su Señoría. ¡Viva la democracia!
Como la decisión del juez, llama un poco la atención, me he molestado en consultar el Diccionario español, el cual dice lo siguiente:
Elector : Que elige o puede elegir. Sinónimo de elector: votante, compromisario.Votante: Que vota, que emite un voto. Sinónimo de votante: elector, compromisario.
¡Menuda cloaca! (eso lo digo yo)
Si estos fraudes legalizados (dentro del fraude que son las elecciones de la burguesía), suceden en Cádiz no me puedo imaginar lo que ocurrirá en ciudades como Madrid o Barcelona, o los compadreos que se darán aquí, allá y acullá. ¿Cuántos diputados y senadores disfrutarán de escaño, dietas y un sueldazo a pesar de que en la mesa en la que salieron electos existieran más votos que votantes? Se admiten apuestas.
Que este régimen, que manipula sus propias pantomimas electorales, envíe o exija observadores internacionales cada vez que hay elecciones de Venezuela, es- como decía la canción del cubano Carlos Puebla- “cosa de risa”.
Fuente: Artículo de Intu Tumaini para Kaos en la Red
Copiat i enganxat de:www.nodo50.org
