LA FRUSTRACIÓ DEL JUGADOR D' HOQUEI PATINS CATALÀ QUE ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL MÓN AMB ESPANYA

Ni moments d’alegria al Prat, ni rues multitudinàries, ni rebudes institucionals a la plaça de Sant Jaume, ni portades als diaris, ni res de res. Han guanyat un títol mundial, però ningú se n’ha assabentat. La selecció espanyola d’hoquei patins, formada pràcticament per jugadors catalans, s’ha proclamat campiona del món aquest cap de setmana a Suïssa. La repercussió, però, ha sigut nul·la, tant a Espanya com a Catalunya. Un contrast brutal amb la repercussió que va tenir la victòria de Catalunya al Mundial B de Macau. Ni Espanya els espera, ni l’afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida amb una samarreta forana. La psicologia del jugador d’hoquei patins català que acaba d’alçar la copa, doncs, és contradictòria. D'una banda, s'ha proclamat campió del món; de l'altra, veu com el seu entorn més immediat no vibra amb la mateixa intensitat que quan Catalunya va retornar de Macau. El país té una gran afició per l'hoquei patins, però no per això vol dir que qualsevol victòria dels jugadors catalans sigui festejada amb la mateixa intensitat. L'afecció catalana vol animar la selecció catalana. L'afecció espanyola, tal i com s'ha comprovat, és inexistent. Espanya, com a tal, no juga a hoquei. Pot ser que jugui a futbol o a bàsquet, però no a hoquei. Per tant, no té sentit l'existència d'una selecció espanyola d'hoquei patins, si no és per motius polítics. La diplomàcia espanyola, però, no es cansa de repetir, una vegada i una altra, que política i esport no s'han de barrejar. En vista dels resultats d'aquest cap de setmana, és als polítics catalans als que correspon la tasca de solucionar el problema, clarament constatable, que afecta directament la psicologia dels esportistes catalans. El jugador no acaba de tenir la culpa d'haver de defensar una o altra samarreta. Molts dels que la setmana passada es van veure obligats a defensar la samarreta espanyola, de bon grat defensarien la catalana, si poguessin.

LA SELECCIÓ D' EUSKADI, A VENEÇUELA

La selecció d'Euskadi després de gairebé set dècades va tornar a sortir del seu país per jugar un amistós. Aquest cop, el rival fou Veneçula. Els bascos, amb un gran joc d'equip, van aconseguir la victòria en un emocionant partit que va acabar 3 a 4. Abans de l'encontre, els jugadors van sortir al camp amb dues banderes amb lletres negres sobre fons blanc: "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" La selecció d'Euskadi va reclamar dijous passat la seva oficialitat. La selecció basca es va enfrontar amb la selecció veneçolana al país llatí. Els bascos feia quasi set dècades que no sortien a competir fora de les seves fronteres. De fet, la selecció d'Euskadi va ser fundada l'any 1915 i des d'aquesta data tan sols jugà dos cops fora de casa: durant la Guerra Civil espanyola va jugar com a convidada la Lliga Mexicana, i la va guanyar, amb 13 victòries, un empat i una derrota. L'any 1938 va jugar un amistós contra Cuba a La Havana i des d'aleshores no jugava lluny de la seva gent. El to va ser absolutament reivindicatiu. "Ofizialtasuna Nahi dugu" i "Somos una nación. Oficialidad" eren les dues pancartes que els membres de la selecció van desplegar abans d'iniciar el partit. La ciutat de San Cristóbal va poder veure el sentiment de país de jugadors de la talla com el porter de l'Espanyol Gorka, el lateral del València Del Horno i el jugador de l'Athletic Etxeberria. El combinat dirigit per Mikel Etxarri i José Ángel Iríbar es va imposar per 3 a 4. Precisament, Etxeberria, en dues ocasions, i els seus companys Aduriz i Gabilondo, van ser els autors dels gols. Sens dubte, aquest partit ha estat una passa endavant de la selecció d'Euskadi cap al seu reconeixement. Com a mínim, per l'important ressò mediàtic que ha suposat.

Informa: TRIBUNA..CAT I DIRECTE.CAT