divendres, 15 juny de 2007
Encara ressona el soroll de vestidures esquinçades a les honorables redaccions cosmopolites del progressisme mal entès perquè els 101 de Frankfurt escriuen en català. L'article de torn d'El País no podia deixar de citar una frase de Marsé que amb la típica fina ironia, aprofitava per barrejar literatura catalana i barretina, literalment, a banda de traspuar un to de suficiència insultant envers la delegació que representarà honorablement la nostra cultura a Frankfurt.
Bé, doncs, parlem de música. I de festivals. Barcelona acull, en menys de dos mesos, tres grans festivals: Primavera Sound, Sònar i Summercase. En tots tres certàmens hi actuen bandes catalanes o valencianes que s'expressen... en castellà (o anglès). Són els Cercas, Vila-Matas i Zafones de la música. Grups com Astrud, Miqui Puig y el Conjunto Eléctrico, Facto Delafé, Raül Moya y el trio Miniña oEstrategia lo capto.
El cronista il·lús ha suposat que si rastrejava les pàgines d'El País trobaria un esmolat article conyeta d'El País sobre el provincianisme de la gran família del rock espanyol, que té por de mostrar la diversitat lingüística fins i tot als festivals barcelonins. No ha tingut sort: el
diari de Prisa contempla només la possibilitat que el català sigui excloent, mai el castellà. Cap intel·lectual per la tolerància s'ha mullat tampoc en favor dels Obrint Pas, Xavier Baró, Mishima, Joan Miquel Oliver, Mazoni o Gertrudis: tots ells canten en català i tenen novetats discogràfiques notables, però ningú no els ha convidat als principals festivals de la capital del país.
Es dirà que la delegació catalana a Frankfurt és pública, mentre que els Sònars, Primaveras, etcètera són afers privats. Analitzem doncs els ajuts que reben de l'administració i potser descobrirem que sí que són privats: privats d'amplitud de mires lingüístiques.
C&E de Tribuna.cat
Notícies relacionades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada